Història… a veure, tot va començar el setembre del 2004 en una lliga d’hivern a la població de Tossa de Mar. Aquella lliga no federada va ser la llavor de la qual naixeria el club la temporada vinent. L’equip d’aquella lliga d’hivern el formàvem un grup d’amics que teníem ganes de fer una mica d’esport, i apuntar-se a la lliga ens donava l’opció de fer-ne un dia a la setmana. L’experiència va ser prou bona i quan va finalitzar la lliga a l’Abril del 2005 vam decidir fundar un club de futbol sala a Vidreres. La lliga de Tossa també va ser la culpable de què el club es digui “Joves de Vidreres”… la història és prou trista, resulta que a la lliga tots els equips duien el nom d’una empresa, nosaltres vam estar buscant-ne una a Vidreres però no hi havia manera, i al final, el noi que organitzava la lliga ens va batejar!!! ens va veure gent jove i de Vidreres i el dia del sorteig ens havia de ficar un nom i ens va col·locar “Joves de Vidreres”. Com que no vam trobar patrocinador en tot l’any vam acabar la lliga com a Joves de Vidreres i com que ja hi havíem agafat “carinyu” quan vam fundar el club vam continuar amb Joves de Vidreres CFS.
El setembre del 2005 començàvem a competir a nivell federat en les lligues de la Federació Catalana de Futbol Sala, i el primer any va ser complicat. El grup seguia format bàsicament per la colla d’amics, i va faltar seriositat i els mals resultats van deixar l’equip amb molt poca gent. La classificació final va ser dotzens d’una lliga de catorze, però aquella experiència va ser molt enriquidora i els mals moments van fer madurar el club.
En la temporada 2006-2007 van arribar al club molts companys nous, la majoria procedents del futbol. Van pujar al vaixell en Sebas, en Raul Sacasa, en Jordi Oller, en Víctor Colina, en Sergi Alsina, en Txero i en Marc Ball·llosera. El rotllo no tenia res a veure amb l’any anterior, s’havia deixat la idea de “grup d’amics” per la idea de club de futbol sala, i aquest grup va començar a treure millors resultats. Durant la lliga vam estar a la zona alta però ens va faltar experiència en el futbol sala per lluitar pel campionat, érem capaços de guanyar a la pista del que llavors va ser campió però després ens deixàvem punts contra qualsevol. Vam finalitzar la nostra segona temporada en quarta posició i la millora d’inici a fi va ser important.
La temporada 2007-2008 va ser de les més especials del club, amb la base de l’any anterior i amb la única alta d’en Raül Palenzuela l’equip es va endur la lliga de Territorial de la Federació Catalana de Futbol Sala. Hi havia una lliga molt maca (Can Ricard, Pals, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Ripoll,…) i vam fer un any molt complert, fallant poquissim i demostrant molt més ofici que la temporada anterior. I en acabar la temporada vam classificar-nos per la final de la copa de girona, però no vam estar al millor nivell i vam perdre la final contra l’Arbúcies CFS. Després d’endur-nos la lliga vam fer un pas complicat però alhora necessari pel futur del club, vam renunciar a jugar a Nacional Catalana dins la Federació Catalana de Futbol Sala i vam passar a competir a les lligues organitzades per la Federació Catalana de Futbol. La federació catalana de futbol sala s’estava quedant sense equips i si volíem competir en lligues serioses havíem de fer el pas. Ara, tres anys després podem veure que no ens vam equivocar.
La temporada 2008-2009 vam competir a Primera Divisió Territorial, una lliga competitiva i amb una nova reglamentació per assimilar. Vam començar molt bé la temporada, traient molts partits i col·locant-nos líders al final de la primera volta, això va fer que tan l’equip com l’afició veiéssim possibilitats de lluitar per l’ascens a la Preferent Catalana. Però a la segona volta no vam saber o no vam poder mantenir el nivell de resultats i vam anar perdent pistonada a mesura que el campionat avançava, érem el rival a batre per tothom i no vam aguantar la pressió i al final vam acabar la lliga en tercera posició. L’equip havia fet un pas endavant en quan a joc però no s’havia aconseguit l’objectiu de l’ascens. Però a l’estiu degut a alguna baixa la federació ens va oferir l’opció de l’ascens compensat a Preferent Catalana, i no ho vam pensar ni cinc minuts.
La temporada 2009-2010 estrenàvem categoria i això va ser un gran repte. La experiència va ser positiva ja que vam assolir l’objectiu de la permenència, acabant en onzena posició amb 32 punts. Va ser una temporada dura, en una lliga molt competitiva on en vam viure de tots colors i que esportivament podríem dividir en tres parts: un bon inici on ens fem forts a casa i ens col·loquem en una còmode mitja taula, una davallada de resultats que ens fan entrar en la zona calenta de la classificació i uns darrers dos mesos on “donem el callo”, assegurem la categoria i sorprenem algun dels millors equips de la lliga.
En resum, vam demostrar que estàvem a l’altura de la categoria i aquest any intentarem tornar a fer un pas endavant millorant els resultats d’enguany.
